La lletra ema, la favorita del Ministre de les Lletres Ben Fetes, cau malalta per l'actitud autoritária del governant. Primer perd les seues característiques "muntanyes", després els humans ja no saben com escriure-la, i finalment s'entén l'alarma a totes les lletres de l'abecedari. Com acabarà tot aixó?
Doncs el senyor estava pensant tots el dies
en la seua lletra favorita, la M.
Cada día pensava més i més en la lletra perquè era bonica per
les seues muntanyes i la seua forma de ser.
Després va dir-li a una persona que la vigilara perquè la gent li volia fer mal, volia camnviar les seues muntanyes i la seua forma. La lletra estava molt tirsta però poc a poc va escapar d'aquest embolic. El senyor ja no savia que fer perque tothom li agradava la lletra M. El xiquets de l'escola, els dels parbulari.
Va manarle una carta a el senyor ministre per a que posa en proctesio la lletra m.
El senyor cuan va lleir la carta va posar en proteccio la M
Despres de un temps...La lletra era la mes famosa totohom M adal M abaix. Peró ara sa calmat tot i tot va ser com abans.
Va manarle una carta a el senyor ministre per a que posa en proctesio la lletra m.
El senyor cuan va lleir la carta va posar en proteccio la M
Despres de un temps...La lletra era la mes famosa totohom M adal M abaix. Peró ara sa calmat tot i tot va ser com abans.
